Prevención de accidentes laborales

Agafo els segells una mica a la babalà. De moment m’he endut de casa dels meus pares uns 4 volums que abracen des del 1951 fins a finals dels anys 80, que és quan el meu pare va deixar de posar-li passió a aquesta afició.

Jo soc tècnic electrònic. Vaig estudiar Formació Professional fins a segon grau i em vaig especialitzar en Telecomunicacions, però els dos primers anys van ser d’una formació en electricitat molt intensa. Per això aquest segell m’agrada especialment. Amb els objectes dibuixats (unes tenalles i un endoll) i dos senyals (una de perill de descàrrega elèctrica i una altra d’obligatorietat de portar guants) es fa evident que l’ofici d’electricista demana talent, teoria, prevenció i molta pràctica.

Recordo perfectament que el Javier, el nostre professor d’electricitat, donava molta importància a la seguretat. Però també recordo que les enrampades formaven part de l’aprenentatge. D’ell també vaig aprendre a ser molt ordenat amb els cables. A fer instal·lacions netes. Boniques.

Les tenalles m’han portat directament a la capsa d’eines que havíem de tenir i portar cada dia a classe. Ningú es queixava del pes. Es portava i punt. Aquella capsa va ser una despesa important per als meus pares, però encara avui la conservo. Encara utilitzo els pela cables, les tenalles i el tester d’aquella època. Eren eines bones, de qualitat, per cert moltes fetes a Catalunya.

L’endoll representa clarament les tres connexions de l’estàndard europeu:
Marró = fase (el corrent entra)
Blau = neutre (el corrent surt)
Groc/verd = terra (seguretat)

Sempre he estat molt content d’haver estudiat Formació Professional. Durant els tres primers anys de la meva vida professional vaig aplicar tot allò que havia après. Després va arribar la ràdio, però mai he deixat d’usar aquests coneixements en el dia a dia.

Una anècdota. Quan vaig acabar l’EGB (Educació General Bàsica), vaig ser l’únic de la classe que va triar FP. Jo tenia claríssim que volia dedicar-me a l’electrònica. L’Elena Mateu, directora de les Escoles Griselda, va escriure una frase al llibre groc d’escolaritat que m’ha acompanyat tota la vida i que avui, per primera vegada, deixo per escrit:

“L’alumne Albert Murillo té totes les capacitats per fer BUP, però ha decidit fer Formació Professional”

Era l’any 1983 i jo tenia tretze anys. Durant molt de temps vaig pensar en aquell “però”. El veia com una mena de dubte, gairebé com una esmena. Em preguntava si m’havia equivocat no fent BUP i COU, com la majoria dels meus amics (que van anar a la Fivaller).

Així i tot, jo ho tenia clar: volia treballar en el moment de fer els divuit anys. I així va ser. Avui ho veig amb perspectiva i tinc clar que va ser la decisió correcta.

Per cert, d’uns 160 alumnes que vam començar el primer curs de Formació Professional, només vam acabar 25 al cinquè. Eren altres temps.